La Sagrada Familia de Barcelona. Quan les pedres criden

Dijous, 4 de desembre de 2014, a les 19 h., a la Llibreria Claret, sala Pere Casaldaliga, presentació, amb Jaume Fontbona (president del CPL); Josep Lligades (director de la col·leció  Emaús); Rosa Ribas i Garriga (especialista en iconografia cristiana); i l'autor:

Rodolf Puigdollers, La Sagrada Família de Barcelona. Quan les pedres criden, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica (Col. Emaús, 118), 2014, 149 pp.

Com indica el subtítol l’autor s’apropa al temple de la Sagrada Família de Barcelona amb el convenciment que les pedres no tan sols parlen, sinó que fins i tot criden. Esclat de sentit, que ressona en tot moment, malgrat les dificultats del passat i l’èxit turístic present. Per això escriu: “Anar a la Sagrada Família és sempre un pelegrinatge, un pelegrinatge de canvi interior, un pelegrinatge de trobada amb Aquell que és la Bellesa infinita” (pp. 13-14).

Un primer capítol resumeix la història de la concepció i construcció del temple, on destaquen les figures de Josep M. Bocabella, l’impulsor en els seus inicis, i d’Antoni Gaudí, el jove arquitecte que es fa càrrec de les obres ja feia un any que havien començat. L’anècdota de la visita escolar que van realitzar els alumnes de l’Escola Pia de Sarrià el 30 de març de 1916 serveix a l’autor per a recollir les explicacions que hi va donar el mateix Gaudí, entusiasmant nens i joves. D’aquesta la visita que l’autor ofereix en el llibre parteix de les mateixes paraules del genial arquitecte i del sentit que ell donava a cada una de les pedres.

Els capítols següents van desgranant, com en una espècie de guia, els diversos espais: la cripta, la façana del Naixement, la façana de la Passió, les torres i els cimboris, la façana de la Glòria, l’interior i l’exterior. La bibliografia serveix per a subratllar alguns textos antics i moderns que val la pena tenir en compte.

L’autor acaba amb unes paraules que el poeta Joan Maragall va escriure en un dels seus lúcids i profètics articles, l’any 1906.

Certament el temple és “un lloc en el qual tot s’omple de sentit”. Oferir aquest sentit, que les pedres de la Sagrada Família ofereixen −i criden− a tots els qui s’hi apropen, és la intenció que ha mogut a l’autor.