Sintonías entre Cristianismo, Judaísmo e Islam

XII CONCURSO BÍBLICO, organizado por «LA VANGUARDIA» y el «CENTRE EDITH STEIN (DPU)»:

SINTONÍAS ENTRE CRISTIANISMO, JUDAÍSMO E ISLAM. 

Lo que comparten el Tanaj, la Biblia y el Corán

Este sábado 5 de diciembre empieza la XII edición del concurso bíblico, que este año lleva como título Sintonías entre cristianismo, judaísmo e islam. 

A partir de las palabras, conceptos y personajes que aparecen tanto en el Tanaj, la Biblia y el Corán, Joan-Andreu Rocha Scarpetta --doctor en Historia de la Religiones y miembro del Consell per a la Diversitat Religiosa-- mostrará durante 18 días en un estilo didáctico las convergencias entre las tres principales religiones monoteístas. También se formulará cada día una pregunta a los lectores, de modo que cada acierto funcionará como un boleto para el sorteo final de una estancia de tres días en Poblet (ver bases en www.lavanguardia.com).

El concurso tiene una finalidad pedagógica clara: la introducción al complejo mundo de las literaturas bíblicas de una forma lúdica, tanto para el público en general, como en especial para los universitarios y estudiantes, que a menudo acaban sus estudios sin ningún contacto con la Biblia, hoy en día esa gran desconocida. 

En esta ocasión, acercándose al otro gran libro religioso que ha dado la humanidad, se mostrará lo cercanos que aparecen ambos textos en algunos conceptos clave como el amor/caridad,  hospitalidad, revelación, creación, además de repasar aquellas figuras calificadas también por ambos como ejemplares (Abraham, Moisés, Jesús...). En estos momentos, en que la comunidad musulmana clama mayoritariamente por la paz y el papa Francisco hace gestos como el de visitar la mezquita de Bangui, se hace necesario sumar esfuerzos en esa misma dirección  para hacer prevalecer una mirada conciliadora --irénica, nos comentaba el doctor Rocha--, entre comunidades de creyentes o laicos de distintas raíces religiosas, unas comunidades que una minoría violenta aspira a crispar y enfrentar.

Fragmento del evangelio de Marcos en una máscara egipcia

Lugar del descubrimiento

El doctor Craig Evans, profesor de estudios del Nuevo Testamento en Acadia Divinidad College en Wolfville, Nueva Escocia, y uno de los responsables del descubrimiento, en Egipto, de un posible fragmento del evangelio de Marcos, escrito en un papiro reutilizado como máscara funeraria, comenta que aunque aún quedan muchos estudios para dar una respuesta definitiva, parece que nos

Máscara similar a la que contenía el fragmento

encontramos ante el texto más antiguo, hasta el momento descubierto, de los evangelios. 

El fragmento se puede datar entre los años 80 y 90 d.C. y, cuando la investigación llegue a conclusiones más definitivas, podría significar uno de los descubrimientos más importantes en el mundo de la arqueología y la papirología y, como no, de los estudios bíblicos.

Esperemos que lo más pronto posible podamos tener conclusiones en esta dirección y aproximarnos a un nuevo papiro -el más antiguo hasta ahora-, del primer evangelio escrito del Nuevo Testamento, compuesto alrededor del año 70 de nuestra era.

Javier Velasco-Arias

Leer más en:
* LiveScience (inglés)
* ReligiónDigital (español)

La Sagrada Familia de Barcelona. Quan les pedres criden

Dijous, 4 de desembre de 2014, a les 19 h., a la Llibreria Claret, sala Pere Casaldaliga, presentació, amb Jaume Fontbona (president del CPL); Josep Lligades (director de la col·leció  Emaús); Rosa Ribas i Garriga (especialista en iconografia cristiana); i l'autor:

Rodolf Puigdollers, La Sagrada Família de Barcelona. Quan les pedres criden, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica (Col. Emaús, 118), 2014, 149 pp.

Com indica el subtítol l’autor s’apropa al temple de la Sagrada Família de Barcelona amb el convenciment que les pedres no tan sols parlen, sinó que fins i tot criden. Esclat de sentit, que ressona en tot moment, malgrat les dificultats del passat i l’èxit turístic present. Per això escriu: “Anar a la Sagrada Família és sempre un pelegrinatge, un pelegrinatge de canvi interior, un pelegrinatge de trobada amb Aquell que és la Bellesa infinita” (pp. 13-14).

Un primer capítol resumeix la història de la concepció i construcció del temple, on destaquen les figures de Josep M. Bocabella, l’impulsor en els seus inicis, i d’Antoni Gaudí, el jove arquitecte que es fa càrrec de les obres ja feia un any que havien començat. L’anècdota de la visita escolar que van realitzar els alumnes de l’Escola Pia de Sarrià el 30 de març de 1916 serveix a l’autor per a recollir les explicacions que hi va donar el mateix Gaudí, entusiasmant nens i joves. D’aquesta la visita que l’autor ofereix en el llibre parteix de les mateixes paraules del genial arquitecte i del sentit que ell donava a cada una de les pedres.

Els capítols següents van desgranant, com en una espècie de guia, els diversos espais: la cripta, la façana del Naixement, la façana de la Passió, les torres i els cimboris, la façana de la Glòria, l’interior i l’exterior. La bibliografia serveix per a subratllar alguns textos antics i moderns que val la pena tenir en compte.

L’autor acaba amb unes paraules que el poeta Joan Maragall va escriure en un dels seus lúcids i profètics articles, l’any 1906.

Certament el temple és “un lloc en el qual tot s’omple de sentit”. Oferir aquest sentit, que les pedres de la Sagrada Família ofereixen −i criden− a tots els qui s’hi apropen, és la intenció que ha mogut a l’autor.

Desconèixer l'Escriptura és desconèixer el Crist

San Jeroni, Betlem

Avui 30 de setembre celebrem la festa de sant Jeroni (Estridó c. 340-30 de setembre de 420), patró de tots els estudiosos i amants de la Bíblia.

Va dedicar gran part de la seva vida a la traducció al llatí dels textos hebreus, arameus i grecs de la Bíblia. La seva gran obra, per la qual més serà conegut és precisament la seva tasca traductora: a ell devem la Vulgata, que es va convertir en el text oficial de l'Església catòlica. Encara que va utilitzar, sobretot per al Nou Testament, les antigues versions llatines, conegudes com Vetus llatina, la seva obra és incalculable, especialment per a l'Antic Testament, fent ús d'antigues versions en les llengües originals bíbliques, de les que algunes no han arribat a nosaltres.

També s'han conservat diversos comentaris a diversos llibres bíblics, entre els quals destaca el seu voluminós comentari al profeta Isaïes, on afirma: «Desconèixer l'Escriptura és desconèixer el Crist» (Commentarii in Isaiam, Pròleg: CCL 73, 1 [PL 24, 17 ]). No és possible, seguint la seva afirmació, dir-se cristià i desconèixer (no llegir, no meditar, no assaborir, no compartir, no estimar) els textos bíblics, a través dels quals Déu ens parla.

La seva celebració tanca, en moltíssims llocs, el mes de la Bíblia, que s'ha commemorat durant tot setembre.

Javier Velasco-Arias

Els Salms. Un diàleg sincer amb Déu

Amb la Bíblia a les mans, just en obrir el Salteri, hi llegim: «Feliç l’home que estima de cor la Llei del Senyor.»

Al llarg de la història, totes les dones i homes, infants, joves, adults i vells han cercat això que el llibre dels Salms ens promet des de la primera paraula: la felicitat. Val la pena que ens hi aturem, perquè és l’oferta més interessant del món: la felicitat es troba en Déu, en el diàleg d’amor amb ell, en l’escolta atenta de la seva Paraula.

Els Salms, llibre de pregàries sorgides de la vida, són un a abraçada entre Déu i nosaltres, un diàleg sincer entre dues persones que s’estimen: Déu ens parla en les paraules dels salms i nosaltres parlem a Déu amb els salms.

L’Associació Bíblica de Catalunya, conjuntament amb el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona i l’Editorial Claret, acaba de publicar una edició de butxaca del llibre dels Salms, amb el text de la Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional (BCI). L’edició, porta una introducció i la presentació de cadascun dels 150 salms escrites per en Joan Ferrer; notes breus que ens poden ajudar a entrar en el sentit de les pregàries.

Aquesta edició de butxaca del llibre dels Salms podreu adquirir-la i tenir-la com a companya de camí, per tan sols 4,90€ l’exemplar (preu aconseguit gràcies a un ajut que els editors han rebut).